1 de setembro de 2008

[elp-debates] Testimonio AE, 27 de Septiembre, 17 h.CdC-ELP


ENSEÑANZAS DE LOS PSICOANALISTAS
DE LA ESCUELA (A.E.)

Antoni Vicens

Psicoanalista membre de l'ELP i de l'AMP, AE de la Escuela UNA

Doctor en filosofia, ensenya a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Docent de la Secció Clínica de Barcelona, Institut del Camp Freudià.
És membre de l'equip del CPCT de Barcelona.


Del cinisme a la ironia - Del cinismo a la ironía

Presenta

Xavier Esqué

Presidente de la E.L.P.



Sábado, 27 de septiembre de 2008
a las 17hs.

Del cinisme a la ironia

Just en el moment que l’oblit s’endú les deixalles d’un trajecte psicoanalític, i pel fet d’haver trobat, entre les restes incombustibles d’una ambició, la manera de fer, de vegades, de psicoanalista, hi ha un instant per parlar-ne. Apareix aleshores la deriva fantàstica d’un tros de vida. En un temps em va portar a l’estancament i a la destrucció. El cinisme semblava la única arma contra el sexe impossible, contra el pensament petrificat, contra la mort que no mirava per mi. El testimoniatge ho és del treball que em va permetre de practicar, en el llenguatge, allò que la vida ironitza, fins que la solitud es va anar transmutant en inserció.


Del cinismo a la ironía

Justo en el momento en que el olvido se lleva los restos de un trayecto psicoanalítico, y por el hecho de haber encontrado, entre los restos incombustibles de una ambición, la manera de hacer, a veces, de psicoanalista, hay un instante para hablar de ello. Aparece entonces la deriva fantástica de un trozo de vida. En un tiempo me llevó al estancamiento y a la destrucción. El cinismo parecía la única arma contra el sexo imposible, contra el pensamiento petrificado, contra la muerte que no miraba por mí. El testimonio lo es del trabajo que me permitió practicar, en el lenguaje, aquello que la vida ironiza, hasta que la soledad se fue transmutando en inserción.

Antoni Vicens

Nenhum comentário: